Cicatrius del part: cesària, episiotomia i esquinçament
Moltes de vosaltres després d’una cesària, episiotomia o esquinçament podeu tenir molèsties en la cicatriu, inflamació, falta o excés de sensibilitat. Per a això, us explicarem les diferents cicatrius després del part que podem arribar a tenir segons la intervenció.
– La cesària és un recurs que utilitzen els ginecòlegs quan el part no pot realitzar-se per via vaginal: ja sigui perquè el nen està de natges, sofriment fetal, part de risc, part múltiple, etc. Encara que estiguem despertes en aquest procediment és una cirurgia major, per tant, aquest tipus de cicatrius del part necessiten un procés de cicatrització de 2 mesos i un pròxim part amb un recés d’1 any perquè l’úter cicatritzi millor.
– L’Episiotomia, encara que el part sigui natural, algunes vegades han de realitzar una incisió al lateral de la vagina, és una incisió quirúrgica per a eixamplar de manera artificial el canal de part, que en comparació amb la cesària necessita menys temps de cicatrització.
– L’esquinçament, que és una bretxa dels teixits que es produeix de manera natural en el part, existeixen 4 graus d’esquinçament depenent dels teixits que s’hagin compromès: mucosa vaginal, musculatura, esfínter anal i mucosa anal. Molt important tenir valorat el grau d’esquinçament, per al seu tractament.
Algunes vegades l’autocura pot ser insuficient, per com s’hagi realitzat la sutura i com el nostre teixit reacciona a la cicatrització presentant una quantitat exagerada de col·lagen i una mala alineació de les seves fibres.
La complicació més comuna és una inflamació que causa fibrosi i adherències. En la inflamació intervenen unes certes substàncies que es poden quedar emmagatzemades dins de la cicatriu i crear petites cristal·litzacions en l’àmbit superficial i profund fent que s’enganxin les capes i fins i tot creant un cordó dur molt característic i dolorós a la palpació.
La segona complicació és el queloide, una inflamació aguda localitzada d’aspecte rosaci o ple de blaus molt inflat que pot fer la sensació que no cura i que les nostres fibres no s’alineen de manera uniforme, generant un engruiximent, amb inflamació, poca mobilitat, tensió i dolor. Aquest tipus de cicatrius es reconeixen perquè fan abombament.
I l’última, i menys coneguda, són les adherències miofascials que poden provocar tant la falta o l’excés de to d’un múscul creant una falta de moviment entre ells i fins i tot dels òrgans circumdants a la cicatriu i creant dolor en el moviment sigui passiu o actiu.
El tractament de cicatrius és imprescindible per a la recuperació dels teixits superficials i profunds. A Gabinet Mèdic Girona valorem totes aquestes variables i les tractem amb diferents tècniques: teràpia manual, teràpia miofascial, punció seca, ventoses, radiofreqüència.
Aquestes tècniques ens ajuden a recuperar i regenerar el teixit de manera funcional per a la seva plena activitat i fins i tot estèticament.
