Fisioteràpia respiratòria per a nadons
La capacitat pulmonar dels bebès és menor. A penes saben tossir i la tos no els serveix per a eliminar secrecions. Tenen més mocs i menys capacitat per a expulsar-los. Tot això fa que les vies respiratòries, que encara són molt estretes, s’inflamin amb facilitat. Llavors, la respiració es va fent més curta i més ràpida. La fisioteràpia respiratòria és una tècnica que permet ajudar als nadons a eliminar secrecions.
En quins casos està indicada?
La fisioteràpia respiratòria està especialment recomanada en alteracions pulmonars causades per al·lèrgies, infeccions víriques, bronquiolitis, fibrosi quística, asma, pneumònia, otitis… Però els qui es beneficien molt especialment d’ella són els petits prematurs, perquè la seva capacitat pulmonar és menor que la d’un bebè nascut a terme. També els petits amb síndrome de *Down aprenen a tossir, alguna cosa que els costa molt, en tan sols un parell de sessions.
Què es fa en una sessió de fisioteràpia respiratòria?
El fisioterapeuta realitza maniobres que permeten ajudar a moure les secrecions i a eliminar-les. Els pares estan amb el seu fill en tot moment: mentre el fisioterapeuta fa la història clínica, l’escolta i valora la seva respiració i també durant les manipulacions. La seva presència és fonamental per a calmar-los i transmetre’ls seguretat, perquè els petits solen mostrar-se inquiets i plorar. Després de la sessió, solen acabar molt cansats. Una vegada a casa, els pares poden posar en pràctica algunes de les indicacions que els hi ensenya la fisioterapeuta durant les sessions.
